Company style

EB31-portada-350

Portada “ES BUSQUERET” Núm. 31

Reproduïm l’editorial del número 31 (Hiverm 2013) d’ES BUSQUERET (Revista de divulgació ornitològica de les Illes Balears). Es Busqueret és una publicació trimestral gratuïta de la secció d’ornitologia del GOB (Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa).

“Podria ser una variant grollera i gonellista del ball de moda, però no. Company està marcant estil propi en la gestió mediambiental d’aquesta legislatura. Els trets bàsics són la fatxenderia, el menyspreu cap a tot allò que suggereixi ecologisme, l’odi cap a les posicions políticament allunyades del seu dogma i el servilisme absolut davant els qui controlen els fils de l’economia illenca. Curiosament (o no) aquest patró és norma en els diferents directors generals i alts càrrecs polítics de la Conselleria, col·locats per ell o pel “presidente”. Això sí, Company hi suma un tret distintiu per damunt de la seva cort: una ignorància supina en temes cabdals per regir el seu departament, que no seria especialment important si no fos perquè ho agreuja amb una tan pretesa com ridícula vanitat de coneixement absolut. Tot plegat, una combinació altament destructiva.

Company està fent bons els més nefastos consellers que han governat sobre medi ambient a les Balears. Semblava que Jaume Font seria insuperable, però vora Company sembla un escolanet. No ens ha de venir de nou, coneixent de quina pasta està fet: negociant de l’agricultura (que no agricultor), portaveu incondicional dels grans propietaris i empresaris rurals, organitzador de tractorades i aliat dels antiparcs.

Amb aquest rerefons, regalar-li a Company la possibilitat de disposar sobre els nostres espais naturals protegits ha estat com posar el llop a guardar les ovelles. I els retalls en el pressupost de la Comunitat han estat l’excusa perfecta per transformar radicalment el model de gestió dels espais naturals protegits seguit al llarg dels darrers 25 anys. Un model molt millorable, amb moltes mancances, però que gràcies a l’esforç personal dels més directament implicats en la gestió havia assolit una línia esperançadora.

En una de les seves nombroses perles, pocs mesos després del seu nomenament, Company ja manifestà que “els espais naturals s’hauran de mantenir per ells mateixos”. Més enllà de la irresponsabilitat manifesta d’aquesta concepció, en què es vol eludir l’obligació legal del Govern de garantir la conservació dels espais protegits, el conseller deu considerar banals tots els estudis que quantifiquen quina és la contribució econòmica dels espais naturals al gran negoci turístic i urbanístic. Segurament aquesta mateixa concepció, curta de mires, motivà una altra de les seves perles glorioses: “hi havia gent acostumada a viure del medi ambient i s’ha acabat”. Una afirmació que, a més d’indocumentada, és també contradictòria amb la seva pròpia persona.

Les diferents decisions adoptades per l’equip de Company van clarament en la línia de la mercantilització dels espais protegits. En primer lloc, cal rebaixar els costos de conservació, reduint pressupost general, minimitzant la inversió i acomiadant personal. En segon lloc, cal suprimir tota quanta normativa pugui ser un entrebanc per a les noves pretensions (la modificació del decret de protecció dels alzinars i la modificació del PORN de la Serra de Tramuntana ja són a la cuina, i això no ha fet més que començar). En tercer lloc, cal obrir-los a l’explotació econòmica, segons la filosofia del Pla Balears Natura 2015, amb els objectius d’ “augmentar el nombre de visitants; posicionar aquest producte dins l’estratègia de promoció turística del Govern; ajudar al desenvolupament socioeconòmic dels municipis de l’entorn, i fomentar que hi participi el sector privat.”

En definitiva, els espais protegits deixen de tenir raó de ser per ells mateixos i per les seves funcions ambientals i socials fonamentals, i passen a posar-se a disposició del gran negoci turístic. Els grans beneficiats en seran els terratinents i l’empresa privada, que com és obvi no persegueixen prioritàriament el benefici general sinó el propi. Els grans agreujats serem la resta de ciutadans, que veurem com es desmunta, es reparteix i es degrada allò que s’ha construït durant 25 anys de grans esforços en la conservació dels més valuosos espais naturals de les Balears. Hi ha molt en joc.”

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s